Casa Mono

Seguint la gran tradició de rebre estrelles de la guia Michelin, el restaurant Casa Mono a Nova York i Bar Jamón representa la presència de la cuina catalana a Nova York. Al final de l’excursió de la nostra classe a Nova York, vaig passar per Casa Mono amb una amiga que havia treballat al restaurant com cambrera (ara acaba de publicar el seu primer llibre d’art per als nens).

La meva amiga

La meva amiga

El restaurant és petit però es divideix en dues parts: Casa Mono i Bar Jamón. Em va fer pensar a Le Comptoire a Paris i Avant Le Comptoire on es pot menjar una mica de formatge i pa abans de sopar.

Si voleu fer una copa de vi i una mica de pernil o olives, està Bar Jamón, i si voleu l’experiència Michelin, cal fer una reserva a Casa Mono.

Situat a l’East Village, un barri realment especial de la ciutat, Bar Jamón té una aparença senzilla però alhora refinada. Hi ha taules grans i enganxades a les finestres i la gent pot picar i xerrar amb els amics. El Bar té una varietat de formatges espanyols com manchego, garrotxa, arragones, i valdeon. També es troba cames de pernil ibèric, entrepans del dia, xurros i xocolata, fuet amb llenties, pa amb tomàquet, fetge d’ànec amb albercocs, i musclos en escabetx.

El director dels vins és català i la carta de vins reflecteix els seus orígens. Vins de l’Empordà, Penedès, Terra Alta, i Priorat dominen la carta que també inclou vins valencians i balears (realment no sabia que existien vins de les illes balears).

Foie Gras, fideus amb xoriço i cloïsses, pop amb toronja, i calamars i mandonguilles mar i muntanya són unes de les opcions de la carta principal. El restaurant no és molt gran, aleshores es recomana fer una reserva. Penso que una mica de pernil i vi a Bar Jamon abans de sopar seria ideal.

                                                                           (pop amb toronja)

Mercat

El restaurant anomenat com “Mercat” està situat al ‘East Village’ (nom del barri) del municipi de Manhattan a la ciutat de Nova York. El barri es connegut pels moviments de música com dels punkis, hip-hop, i artistes com Andy Warhol i Jeff Coons. Avui en dia, el barri és entrant una època de gentrificació, i veure a dones belles recentment graduades de Harvard o Yale amb les seves estores de ioga, i parelles d’homes gais que treballen dissenyant roba, és molt més comú que un concert dels Ramones . Encara que el meu blog es tracta de la influència de Catalunya a Washington, no podria evitar una entrada sobre aquesta joia a Nova York.

La nostra clase : P

Vichy Catalan

porron

porron


Mercat és un restaurant molt Català. Quan dic que és Català, fins a la cambrera ens va atendre en Català (havia estudiat a Barcelona).Teníem una reserva a les deu (molt espanyol), i ens asseiem primer al bar per provar una mica de vi. A la llista de vins havia aigua vichy, (que suposadament ajuda amb el colesterol), vins de Priorat i Montsant, i el bar tenia porrons! (Si no sabeu, els porrons formen la millor manera de beure vi català) Les parets estaven cobertes en pàgines del diari l'avantguarda, i havien murals d'escenes tradicionalment catalanes. El restaurant era escàs, amb taules grans de fusta. A la cuina la bandera catalana estava penjada al costat de la bandera del barça, i una truita de patates es trobava sobre el taulell.Va ser la primera vegada que veure tota la carta escrit en catala

La vanguardia

Demanem diferents tapes per a la taula, truita de patates amb xoriço, pa amb tomàquet, una taula d’embotits, i tapenade.
Dues de les amigues convidades al sopar no parlaven català, i eren de Romania, llavors, vam passar la nit comparant els dos idiomes i el menjar. Una de les noies va dir que no li agradava els tomàquets però li encantava el pa amb tomàquet. Crec que el pa amb tomàquet, per als que l’han provat, és tan estimat com la Sagrada Família i Carles Puyol.
Després de les tapes, compartim plats d’arròs amb carn d’ànec, i fideus en tinta de calamar amb popets (qualsevol cosa en tinta de calamar mola).

les embotits, pa amb tomaquet, i tapenade

truita de patates amb xoriç

truita de patates amb xoriç

arrós amb carn d'ànec

fideus en tinta de calamar

Una crema catalana per acabar la nit, i Mercat solidifica el seu lloc en el meu cor.

crema catalana

Jaleo és el nom d’una cadena de restaurants americans de menjar espanyol fundada pel Asturià José Andrés. Situat al costat del barri Xinès a DC,  el Jaleo original es troba entre museus d’art, el ‘Verizon Center’ (estadi de l’equip de bàsquet de la ciutat), i altres restaurants d’Andrés incloent Oyamel (un restaurant de menjar mexicà a l’estil tapes anomenats ‘antojitos’), cafè atlàntic, i ‘minibar’, la qual cosa és una taula dins del restaurant cafè atlàntic on els xefs promouen la tècnica del moviment de gastronomia molecular, un estil de cuinar on es de-construeix el menjar.

El decorat

Jaleo

El menjar i l’ambient de Jaleo són excel-lents. Vam Arribar sense reserva (i no és obligatori és un lloc casual) i la recepcionista ens va portar a la nostra taula al costat de la finestra a l’esquerra d’una taula gran, plena de professionals acabats de sortir de l’oficina. En seure, el cambrer ens va portar pa amb oli d’oliva, all, i romaní, i les nostres begudes. Per a mi una birra estrella damm i per al meu amic Eddie un còctel del dia que portava gin i safrà.
Part del decorat són els murals pintats sobre les parets. El mural que estava al costat de la nostra taula era d’una balladora de flamenc. El restaurant estava ple i després de provar les primeres tapes, sàvia el secret de l’èxit de Jose Andrés.

taula de embotits

l'oli, el pa, la taula de embotits, i formatgesGarrotxa : P i les albercocs

Com tapes vam demanar carxofes saltejades amb taponat, albergínies a la mel, conill en salmorejo amb puré d’albercocs, botifarra casolana amb mongetes, pop a la gallega, i canalons de porc gratinats amb salsa de beixamel. Els canalons van ser increïbles. Una salsa cremosa i subtil, calents i delicades. Després, per compartir, un plat de ‘rossejat’, un tipus de paella de pasta amb gambes. Realment una experiència única, i summament relaxada.

carn de conill

xoriç

pop

pop a'l gallec

Encara que José Andrés té una reputació de ser una mica exigent, el seu menjar és summament casolana, tradicional, amb una mica de la influència de xefs com Ferran Adrià. Encara Jaleo no té un ambient personal que es troba en altres llocs, i la fama de José Andrés atregui molts giris, el seu restaurant ha estat el catalitzador del moviment espanyol en DC, i val la pena provar-ho.

ELS CANALONS!

pastís basc

pastís basc




Menjar a les cafeteries de les escoles públiques dels Estats Units és una experiència totalment única. En aquest país cada estat és responsable d’escollir el menjar dels seus alumnes, tot i què es permet que els alumnes porten menjar de casa. Normalment hi ha grans empreses que produeixen productes com Coca Cola o  pizza congelada que fan tractes amb els representants d’aquestes escoles. És a dir que si les escoles d’una zona fan servir les màquines de crispetes, begudes, les pizzes congelades, pollastre empanats de microones, l’empresa en qüestió no només els hi dóna un preu més baix, tambè  diners per altres coses com llibres i articles de papereria que es necessiten perquè una escola funcioni.

Llavors, com a resultat d’aquest sistema, els alumnes consumeixen el mateix menjar cada dia. Un menú típic d’una escola pública en els EUA té pizza o hamburguesa, trossos de pollastre fregit millor conegut com “chicken nuggets”, patates fregides amb ketchup, i llet amb xocolata o Coca Cola. El resultat generació més obesa de tota la història de la món. Aquesta generació americana és la primera que té una expectativa de vida menor a la dels seus pares.

Part del problema és que el menjar no té el respecte que mereix. Dir que un dinar de pollastre fregit, patates fregides i soda és menjar,  és una barbaritat. Dins del país que ha descobert com fregir la coca cola (coca cola fregida és una especialitat del sud del país) no m’estranya gens veure que la diabetis i problemes del cor són unes la causa més comú de mortalitat a Nord America.
No comparteixo aquesta informació sense cap esperança. Aquestes dades catastròfiques han ajudat a crear un nou moviment per promoure la dieta sana. A Catalunya, el menjar forma és una part central de la cultura i amb raó. Els xefs més famosos del món occidental típicament són francesos i catalans. En els EUA es coneix a Ferran Adrià tant com a Michel Ripert, i això que Ripert va trobar la seva fama a Nova York amb el seu restaurant le Bernardin.

La tradició culinària catalana consisteix en un coneixement del menjar i l’apreciació dels ingredients bons. Crec que la filosofia catalana  és no disfressar el menjar. A més he notat que el català típic té un coneixement dels productes culinaris que aquí es consideraria extensa però a Catalunya és normal.

Un altre aspecte interessant és el coneixement d’on prové el menjar. És normal saber la diferència entre el raïm i la regió d’un vi mentre que aquí la majoria de la gent pensa que el vi noméss és per la gent adinerada. Menjar formatge que no està fos sobre un taco mexicà fregit és estrany.

Aquest nou moviment als Estats Units es basa en el sistema europeu “d’anar al Mercat” com a Catalunya. Els “Farmer’s Markets” Americans, s’assemblen molt als mercats d’Europa. La Boqueria a Barcelona és un exemple. Famílies que venen fruites i verdures cultivades en els seus ranxos i formatges fets amb la llet de les seves vaques es troba amb més freqüència cada dia a DC. Whole Foods, un supermercat que promou la idea del menjar bé està al centre d’aquest moviment.

La gent arriba al supermercat amb les seves bosses de roba o carrets de àvia per no fer servir les bosses de plàstic que acaben llençades al riu Potomac. La selecció de formatges i vins espanyols és gran. Garrotxa, tetilla, i Manchego són uns dels més populars, els vins Priorat i Rioja están al costat. Oli d’Oliva espanyol es compra per cuinar, i safrà per fer paella, pastís de dàtils i ametlles de Valencia es troben fàcilment. Ametlles marcona, tonyina bonic, i coques d’oli són altres productes que es troben al Whole Foods. Encara que no tots els ingredients són catalans, crec que la influència espanyola qs’ha en aquest nou moviment és òbvia.

 

 

 

 

 

 

 

 

(Els Guiris per el carret “M” a Georgetown)

 

 

 

 

 

 

 

 

(la botiga de georgetown cupcake on es fa una serie de la tele)

 

 

 

 

 

 

 

 

(Sprinkles, un altre botiga dels cupcakes a Georgetown)

El barri de Georgetown és famós per varies coses; no nomès per un exitòs equip de bàsquet,  per que els Kennedys el van posar de moda als seixanta o per haver tingut al Jose Maria Aznar com a professor a la universitat, sinó per comptar amb la única  universitat que ha graduar tres presidents en un mateix any.  Però Georgetown és sempre especial,  un pot pensar que el  més probable es trobar una cua de turistes a la universitat, o la casa dels Kennedys, però sorprenentment la cua més gran és a la botiga “Georgetown Cupcakes” on nomès pot comprar els seus famosos “cupcakes”. El fenòmen dels “cupcakes” a DC és realment impressionant i la bogeria va començar  en aquesta petita botiga en aquest emblemàtic barri.

Si no sabeu el que són els “cupcakes”, no passa res. El “cupcake” és un postre Americà. És una magdalena compacta modelajad en forma de copa i coberta sucre en pols. Hi ha una varietat de sabors, els més clàssics són  la xocolata, vainilla i maduixa, però avui en dia els cupcakes s’han convertit en una especie d’art, i pots trobar una varietat infinita de gustos.

 

 

Sabors com maduixa al cava i la xocolata alemana tambè es poden trobar a la carta, la innovació  és deu als clients que cada cop són més exigents ja que cada cupcake costa cuatre dòlars.

Però que tenen a veure els cupcakes amb Catalunya?

Doncs, la veritat és que “Georgetown Cupcake” no té gens que veure, però, hi ha un lloc, que té els millors cupcakes que he provat a DC, on, a l’entrar un dia, em vaig adonar que en comptes de tenir un macchiato, que és com es coneix el tallat  als EEUU, la carta tenia escrita la paraula “tallat”! Sí, tallat! Com a Catalunya! “Baked and Wired” és el nom d’un lloc que representa part del nou moviment culinari a DC i a la resta del país. Situat entre el riu Potomac i l’el carrer “M”(el carrer principal de Georgetown), Baked and Wired no és nomès un altre lloc de “cupcakes” sinó també un lloc amb art d’artistes locals exposat a les parets, també pots escriure poesia i enganxar-la a la paret, i el més important un pot comprar-se un tallat i un cupcake i quedar amb amics per passar l’estona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Un TALLAT!)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un Altre lloc a Georgetown que celebra el dolç dels països catalans és Starbucks. La nova cara del capitalisme, Starbucks té més de disset mil botigues en més de cinquanta països per tot el món. A part de la gran selecció de cafè, frapuccinos, i begudes, Starbucks té diferents postres, típicament galetes i magdalenes. La meva postra preferit de Starbucks és un que es diu “mallorcan sweet bread” la qual cosa és bàsicament una ensaïmada. Encara que els meus amics espanyols m’han dit que no és tan bona com l’ensaïmada que es troba a Mallorca, encara m’agrada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Barcelona també es conneguda per la seva xocolata. El museu de la xocolata en Plaça Pons a Barcelona funciona com el símbol de l’amor que els catalans tenen per  la xocolata. Un dia quan estava menjant una sopa de fideus udon en el barri de Dupont Circle a un lloc Japonès que es diu teaism vaig trobar una barra de xocolata cridada “Barcelona Bar”. És una marca de xocolata feta per una xef que estudio a li cordon bleu a França, i després sota Ferrán Adrià a Les Roses. La seva xocolata té ingredients com cansalada, sal del mar, i ametlles de marcona. 

Llavors com sabeu, D.C no és Catalunya, però si teniu un “sweeth tooth” com es diu als Estats Units, ara sabeu on es pot comprar un poc del dolç català.


El fenomen dels llocs de tapes va arribar a Washington amb José Andrés el cuiner asturià que ha dominat el món culinari de DC amb set restaurants a la ciutat. Jaleo, la seva primera aposta, és ara un dels restaurants espanyols més coneguts de la ciutat i ha aconseguit que els paladars nord-americans s’acostumin als ingredients i productes d’Espanya.

BODEGA!

Bodega, on jo treballo de cambrer, és un altre lloc on menjar tapes i paelles. Es va muntar fa gairebé tres anys i ha arribat a tenir molt d’èxit al barri de Georgetown, una zona adinerada amb molta influència europea. Tot i que el menjar francès i italià  dominen el barri, Bodega ha trobat el seu espai indiscutible.

Situat entre  dues universitats, Bodega és un destí habitual d’estudiants, en part per una decoració exquisida i un ambient casual i divertit pero sobretot per el menjar excel-lent.

Bodega ofereix una varietat de tapes fredes i calentes amb una forta influència catalana; espinacs a la catalana amb panses i pinyons,  botifarra amb seques, pa amb tomàquet i patates braves són uns exemples. La carta també té una selecció de formatges catalans el de Garrotxa i la taula de embotits amb pernil i xoriço. La cervesa més popular del restaurant és l’Estrella Damm i els vins de la regió Priorat també tenen molta exit amb els clients.

La Elisabet amb arros a banda

És molt interessant  que molts espanyols que estan de vacances vénen a menjar al restaurant. Per a mi és estrany veure que la gent que ve d’Espanya trien menjar tapes. Crec que per a molts els cal una truita de patates després de dues setmanes d’hamburgueses americanes.

Encara que la gran majoria dels clients espanyols no són catalans, mentre que estava treballant de bàrman un dia, vaig tenir la meva primera conversa en català amb una persona no relacionada  amb la universitat. Després de prendre’s unes copes de cava, el senyor se’n va anar i jo estava molt feliç perquè havia aconseguit una conversa completament en català.

Patates braves

patates bravas

Durant la primavera, Bodega fa una gran paella al pati. Pels clients que estan participant en happy hour, hi ha arròs gratis.

La paella és una de les protagonistes del menú. L’arròs a banda, la paella valenciana, la de fideus, i la de cargols són molt populars.

La versió original de la paella valenciana portava l’arròs blanc, carn de pollastre, carn de conill, cargols (opcional), carn de l’ànec (opcional), mongetes,  fesols, les mongetes verdes, carxofes, tomàquets, romaní fresc, safrà, sal, l’oli d’oliva i el aigua. La nostra versió és amb carn de porc i sense la carn de conill pero és molt bona.

Quan es parla del menjar espanyol als estats units, una gran part d’aquesta es sobre la cuina catalana. Heus aqui unes fotos dels plats de Bodega.

Truita de patates: Porta ceba, patates, i  l’ous de pollastre. És un plat molt senzill però el més conegut després de la paella.

truita de patates amb ali oli

 

 

 

 

 

 

 

La botifarra amb seques és un plat tipic de catalunya i un símbol cultural. Si algú t’està molestant, se’ls fa una botifarra!

 

 

 

 

 

 

 

La taula de embotits amb pernil, xoriço, i olives. Els porcs d’Espanya són els millors del món!

La paella negre (arròs negre)  amb tinta de calamar i popets (la meva paella preferida!)

 

 

 

 

 

 

 

La crema catalana es la cosina de la crème brulée francesa.

 

 

 

 

 

 

 

Pa amb tomaquet i formatge (el millor de Catalunya)

 

 

 

 

 

 

 

Un altre aspecte del mon català que m’agrada és l’èmfasi en la diversitat. El català modern pot tenir les seves arrels en l’Àfrica o l’Equador, però per ser català les dues coses més importants són la llengua i ser fanàtic del Barça! A Bodega, encara que només dos dels cambrers parlen català, la gran majoria donen suport al guanyador del clàssic del 2010.

 

 

 

 

 

 

 

Encara que tenim espanyols de Madrid i de les Canàries que treballen a Bodega, pero la gran majoria són de l’Ámerica Central de El Salvador i Guatemala. Aquesta diversitat reflecteix la realitat de la Catalunya moderna. Les tradiciones catalanes han arribat a DC a través del menja.Es pot beurre cava, estrella damm, vi del priorat i altres begudes catalanas al bar de Bodega.

 

 

 

 

 

 

 

Si us agradeu el menjar catalá espero que veure us a Bodega, un lloc ideal per descobrir el menjar espanyol i catala.

Bon profit!